Vam patrocinar la 1ª Festa de la Diversitat a Prullans

El mes de maig l'Hotel Muntanya va patrocinar la primera festa de la Diversitat organitzada per l'associació de Pares i Mares de Prullans. Una escola rural amb només 7 alumnes que tenen l'origen en 5 països diferents.

Adjunto un article que vaig escriure per tal d'explicar el perquè de la festa:
INTEGRACIÓ EN L’ESCOLA RURAL

A l’Escola rural de Prullans, que pertany a la ZER Baridà-Batllia, només hi ha aissistit enguany 7 alumne i l’any vinent només hi ha 6 pre-inscrits. Ara bé, amb aquests pocs alumnes hi tenim representats directament o indirecta, Catalunya, Argèlia, Bolívia, Perú i Paraguai. La meva filla és el primer any que hi va i sempre vam tenir claríssim que el model d’escola rural era el millor que li podíem oferir i ara en tenim a més la certesa.
Els principals detractors de l’escola rural, que hi són i són molts, ens deien que a una escola més gran els nens tenen més possibilitats de relacionar-se amb altres de la seva edat, que hi ha més estabilitat de mestres, que hi ha menys estrangers i que els nens el dia de demà sortiran millor preparats.

Doncs bé, tots i cadascun d’aquests punts són totalment refutables i no ho dic només jo com a pare sinó que em faig ressò de l’opinió tècnica de mestres que han conegut ambdós sistemes. La meva filla té una escola amb 7 ordinadors connectats amb banda ampla, multitud d’instruments i material didàctic del més avançat. Té 6 professors sense comptar amb la monitora de menjador i la professora d’acordió diatònic. Està fent P3 i ja comença a llegir i a escriure i coneix moltes paraules d’anglès, llengua amb la qual ja ha començat a adquirir capacitat de comprensió.

Però avui el tema del qual vull parlar és de l’escola rural com a eina d’integració. I és que la meva muller i jo vam tenir sempre molt clar que el fet que hi hagués nens amb pares de diferents orígens no havia de ser un inconvenient sinó una oportunitat d’enriquir-nos d’aquesta diversitat. Si et passeges per una escola gran de Bellver, Puigcerdà o la Seu d’Urgell veiem que el castellà és gairebé l’idioma majoritari en els patis o en les sortides de les escoles, a Prullans en canvi, en tot moment es parla català tant en l’àmbit de l’escola com fora d’aquesta.

De seguida vam proposar a l’associació de pares i mares de realitzar una activitat extraescolar sota el nom “Els colors del nostre poble” que consisteix en trobar-nos els dilluns els pares, mares i alumnes a l’escola i de manera rotatòria cada pare explica alguna cosa del seu país (contes, rondalles, tradicions, danses, cançons, geografia....). Els dilluns també fem una altra activitat tots plegats i és aprendre a ballar sardanes. Els resultats són molt positius. Hem creat un clima de participació i d’amistat molt interessant. Els nens i nenes estan orgullosos de veure com participen els pares i aquest clima de cooperació s’ha estès en moltes altres activitats com ara el pessebre vivent, els pastorets, la castanyada, el dijous gras, l’aplec de Santa Llúcia, el Sant Jordi, etc. Per tant, quan arriba algú que té l’origen en un altre país i porta els nens a l’escola de Prullans viu un procés rapidíssim d’integració i de participació en la cultura catalana. En els nens és claríssim però també ho hem aconseguit amb els pares. Gràcies a poder fer-nos partícips de la seva cultura se senten molt a gust i això ajuda a què ràpidament aprenguin la nostra llengua i les nostres tradicions i se les facin també seves. Per altra banda, els catalans estem aconseguint un feed-back que ens permet tenir informació de primera mà sobre altres cultures del nostre planeta.

Ia FESTA DE LA DIVERSITAT A PRULLANS
Com que volíem que aquesta experiència s’estengués a tots els prullanencs i demés pirinencs, el passat 3 de maig, des de l’AMPA de Prullans vam organitzar la primera Festa de la diversitat al nostre poble. Es va celebrar a l’edifici social de 18h a 21h i va ser un gran èxit tant per la participació (hi varen acudir unes dues-centes persones) com d’organització. Hi havia estands de 7 països, cinc que tenen representació a l’escola: Argèlia, Bolívia, Paraguai, Perú i Catalunya i dos de convidats organitzats per dues noies que no tenen nens a l’escola però que van voler col•laborar: Bulgària i Colòmbia. Aquests estands estaven sota unes carpes i hi havia una mostra de l’artesania de cadascun dels països així com de menges i begudes típiques d’aquests països. Els diners de les degustacions anaven destinats a aconseguir que els nostres nens poguessin anar tots a colònies i ho varem aconseguir junt amb els diners recaptats en les diferents activitats que hem anat organitzant durant el curs.
Els nens de l’escola van preparar amb l’ajut dels mestres uns esquetxos que van representar en un escenari. Durant la festa es van passar audiovisuals dels diferents països així com músiques típiques. Es va acabar la festa amb una ballada de sardanes de tots els pares i els nens de l’escola com a senyal d’unió.